Mossèn Benet Turró i Darder

El malgratenc Mossèn Benet Turró i Darder està enterrat a Malgrat i té una estàtua al cementiri. Al pedestal d’aquesta estàtua hi ha escrit:

LLUYTA FINS A MORIR

CONTRA’LS FRANCMASONS,

PROTESTANTS, ESPERITISTES

Y

LLIBERALS DE TOTA MENA

PER AIXO HA MERESCUT

L’AGRAÏMENT DE LA RELIGIO

Y

DE LA PATRIA

Podem deduir que el caràcter de mossèn Benet era fort, potser ferotge.

En Josep Pla el descriu:

El doctor Ramon Turró tingué un germà capellà que fou rector d'un poblet rural –Campllong– de prop de Caçà, a la comarca de la Selva. Els Turró foren de Malgrat, i aquest poble és del bisbat de Girona. Mossèn Benet Turró anava a vegades a Caçà i no es descuidava mai de fer una visita a l'apotecari Pasqual, pare d'excel·lents amics meus.

–Mossèn Benet –li deia l'apotecari després de les frases de salutació–, farem una cigarreta, li va? –i li allargava la capsa on tenia el tabac picat i el paper de fumar, que era el Carlets curt, que llavors s'utilitzava tant.

Mentrestant havien començat una conversa, que pels aires que de seguida agafava era notòriament elevada.

–Vostè em parla de la política, de l'Estat... –deia mossèn Benet-. Ja ho veu, senyor Pasqual: l'Estat està podrit, no hi ha res a fer; tot això, valga'm Déu!, s'ho emportarà la trampa!

–I la cúria, mossèn Benet, com està? –li preguntava el farmacèutic, amb un aire encuriosit.

–La cúria, la cúria? –deia el reverend Turró, cada vegada més sulfurat-. Si li pogués explicar els detalls! La cúria està podrida, arxipodrida, és un vertader desastre. No hi ha paraules, senyor Pasqual, no hi ha paraules... El senyor bisbe...

I mossèn Turró començava un paràgraf difús, lleugerament caòtic, fent una pintura de la cúria gironina a la Savonarola, utilitzant el contrast d'una moral tètrica i dramàtica.

A Campllong, pujava de vegades a la trona i feia un sermó abrandat. Entre paràgraf i paràgraf genèric, assenyalava de vegades amb la mà un feligrès assegut en un banc:

–Tu, Quimet, sí, sí, tu, Quimet, que t'entens amb fulana, ¿no consideres que ha arribat l'hora de canviar de vida, de fer una mica de bondat?... I tu, Joan, sí, tu mateix, que has robat tantes quarteres de blat de moro a l'amo, ¿no et sembla que hauríem de fer les coses amb una mica més de calma?...

Mossèn Turró fou primer amonestat pel bisbe i després fou objecte de les naturals sancions disciplinàries. El doctor Ramon Turró, tot i pensar molt diferent, en tingué un gran disgust, defensà a peu i a cavall la posició del seu germà i, segons Moles, la posició que tingué en la qüestió Verdaguer partí inicialment de la posició que havia tingut envers mossèn Benet, el seu germà capellà.

[Notes disperses]