.PNG)
dilluns, 30 de març de 2015
Mines de ferro
En primer pla, instal·lació de càrrega de les vagonetes. A la dreta, pont de protecció de la carretera. Al fons, el poble.
.PNG)
Carrer de Sant Esteve
Carrer de Sant Esteve, entre la Plaça de l'Estació i la riera. A la vorera de l'esquerra, el Sindicat.
.JPG)
.JPG)
Carrer de Mar
Sovint, quan plovia, el final del carrer de Mar quadava embassat, fent les delícies de la mainada. Les voreres eren molt altes en aquesta zona del carrer.
.JPG)
.JPG)
Carregador de vagonetes
Detall de la sortida d'una
vagoneta de l'estació de càrrega. A la imatge s'hi observa l'estructura
d'abocament del material (part superior de la imatge), l'edifici principal de
l'estació (part dreta), i l'estació impulsora del sistema de transport aeri des
d'on arribaven les vagonetes buides i sortien plenes cap a la Pilona.
.JPG)
.JPG)
El carrer de Mar d'ample
Quan plovia fort el carrer de Mar anava d'ample, com a aquesta foto.
A la primera casa de l'esquerra hi havia la barberia de cal Nunci: s'hi veu el ròtul de coiffeur.
A la primera casa de l'esquerra hi havia la barberia de cal Nunci: s'hi veu el ròtul de coiffeur.
.JPG)
Les mines de ferro
Vista general des de la mina de la instal·lació de vagonetes fins a la pilona. Es veu clarament el "pont" sobre la carretera, per protegir-la de les caigudes de mineral.
.JPG)
.JPG)
diumenge, 29 de març de 2015
Les eleccions de 1840
A principis de l'any 1840 hi havia eleccions a Espanya. Com era habitual, s'arreglaven els districtes per obtenir els millors resultats per les autoritats convocants de les eleccions. En aquest cas, els votants de Calella havien de venir a votar a Malgrat, "amb perill de la seva vida degut a la inseguretat del camí", segons denunciava El Constitucional, de Barcelona, a la seva edició del 4 de gener de 1840.
En aquell temps, segons el diari, la gent de Malgrat no era gens progressista.
El dia 12 contestava el diari La Guardia Nacional, també de Barcelona:
En aquell temps, segons el diari, la gent de Malgrat no era gens progressista.
El dia 12 contestava el diari La Guardia Nacional, també de Barcelona:
Recordem que la primera guerra carlista contra la proclamació d'Isabel II com a reina, va començar l'any 1833 i no es va acabar fins l'any 1840.
Carlins a Malgrat, any 1873
El Periódico para Todos, a la seva edició del 21 de gener de 1873, parlava de l'exacció a que el poble de Malgrat estava sotmès pels carlins.
.JPG)
Una vista des del campanar
Carrers del Carme i de Bellaire, i una part de la Plaça de l'Església vistos des del campanar.
.JPG)
El Passeig de Llevant
El Passeig, que llavors tenia el nom de Pi i Margall, que va ser president de la primera república.
.JPG)
.JPG)
Vagonetes sobre la via del tren
La protecció de la via del tren sota el pas de les vagonetes de mineral que anaven cap a la pilona.
.JPG)
.JPG)
Bàsquet internacional femení
El 16 de juny de l'any 1963, davant d'uns 2.000 espectadors, l'equip espanyol femení de bàsquet va jugar el seu primer partit internacional, que va ser contra Suïssa. El resultat va ser Espanya, 31 - Suïssa, 40. El partit es va jugar al Pavelló de Malgrat.
dissabte, 28 de març de 2015
Proclamació de la primera república
El 13 de febrer del 1873 es proclamava la primera república. El diari El Imparcial del 22 de febrer informava de com s'havia celebrat aquesta proclamació a Malgrat.
Vaga de mariners, any 1872
El 17.10.1872 el diari El Imparcial informava d'una vaga de mariners a Malgrat.
divendres, 27 de març de 2015
.jpg)
Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer de Passada
Carrer de Passada amb l'antiga caserna de la Guàrdia Civil.
El pont d'en Pixota
El pont d'en Pixota, després del Molí de la Pedrera i abans del pont de la Tordera.
.png)
.png)
Inauguració de la biblioteca, 1970
Inauguració de la biblioteca popular a les escoles Montserrat el 16 d'agost 1970.
.png)
.png)
.jpg)
dijous, 26 de març de 2015
.jpg)
.jpg)
Hotel Maripins
Hotel Maripins als anys cinquanta, quan encara conservava l'estructura original de la vil·la Margaridó.
Narcís Fradera i Bohigas
Narcís Fradera i Bohigas va ser un boter que vivia, a mitjans del segle XIX, al carrer de Boters. Era germà del caporal Fradera. A la foto, amb la seva dona.
El grup de teatre Germanor
El grup de teatre Germanor, fundat l'any 1946, va actuar gairebé sempre al Cantre Parroquial. Aquí un programa del dia de l'Ascensió de l'any 1955.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Salvador Armendares i Torrent
Salvador Armendares i Torrent (Malgrat, 21 de juny de 1893 - Ciutat de Mèxic, 10 de març de 1964) fou un polític i metge.
L'any 1931 ingressà a ERC, i a les eleccions de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Durant la guerra civil fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona
Al acabar la guerra emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió i hi fundà la Borsa del metge català. A l'exili secundà el moviment d'opinió independentista; fou vocal de la delegació americana del Consell Nacional de Catalunya, amb la seu central a Londres. Va participar en la primera Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic el setembre de 1953, en la qual es va constituir el Consell Nacional Català. Fou designat president del consell executiu d'aquesta institució i va ocupar aquest càrrec fins a la seva mort l'any 1964.
L’any 2006 es va publicar la seva biografia.
Pont del tren de la Tordera durant una rierada
Pont del tren sobre el riu Tordera destrossat per la rierada, al mes de desembre del 1943.
Fotos de Josep Bechdejú.
.jpg)
Fotos de Josep Bechdejú.
.jpg)
Jocs Florals
Abans de la guerra civil, per la Festa Major d'estiu es celebraven els Jocs Florals, un certamen de poesia, durant el qual d'escollir la reina de la festa. Aquí, la reina i les dames d'honor als anys trenta.
Caramelles 1955
Caramelles davant el portal del col·legi de les monges carmelites del carrer de Mar. Segons l'arxiu, la foto és de finals dels anys 1940, mentre que segons L'Abans, és del 1955.
Fons Josep Bechdejú
Fons Josep Bechdejú
Subscriure's a:
Missatges (Atom)