Cantonada carrer del Carme amb el carrer d’en Blanch

Cantonada del carrer del Carme amb el carrer d’en Blanch a l’any 1958.

Foto d’en Joan Farré

Carrer del Carme

El carrer del Carme. A la dreta, la farmàcia Viladevall, les Peixeteries velles cobertes i l’Ajuntament. El carrer estava sense asfaltar, el que vol dir que era abans del 1933. 

Fons Pau Pla Torner

Carrer del Carme als anys 30

El carrer del Carme als anys 30 del segle passat, amb l’església al fons.

Carrer del Carme a l'any 1955

El carrer del Carme a l'any 1955.

Fons Antoni Poch

El Banc Central al carrer del Carme

Una foto de l'any 1964 de l'oficina del Banc Central, al carrer del Carme.

Fons Antoni Poch

Carrer del Carme

El carrer del Carme, entre la plaça de l'Església i la plaça Pau Casals.

Els noms del carrer del Carme

Mossèn Fèlix Paradeda, en el seu llibre La vila de Malgrat i sos contorns ens dona una clau per saber l’origen del nom del carrer del Carme: “Conegut també amb el nom del Tatxu, tal volta per ésser la primera casa que portant aquest sobrenom s’hi establiria. Després se li donà el del Carme, perquè en dita casa Tatxu, núm 69, i en l’adjunta del senyor Arigós, en llurs parets exteriors tenien pintada la imatge de Nostra Senyora del Carme i una barca en actitud de demanar socors.”

Durant la dictadura del general Primo de Rivera, l’ajuntament de l’època va decidir fer un homenatge al general Joaquín León Milans del Bosch i Carrió, aleshores governador civil de Barcelona, i va posar el seu nom al carrer del Carme, sent alcalde el senyor Lluis de Caralt Fors, tal com figura a l’acta del ple del 20 d’abril del 1926: “Para testimoniar esta Corporación Municipal la admiración y sincero agradecimiento que siente cerca del Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia, D. Joaquín Milans del Bosch, por su acertadísima gestión y acertadísima labor que viene realizando en el gobierno que le está confiado, procurando siempre para el bienestar y progreso de todos los pueblos que se hallan a su jurisdicción, por unanimidad se acuerda otorgarle el nombramiento de hijo adoptivo de esta villa, como también para que perdure en la memoria en esta localidad de tan insigne gobernante de esta provincia, se acuerda dar, en la calla o plaza que designe la Comisión municipal permanente, el ilustre nombre de D. Joaquín Milans del Bosch”.

Al proclamar-se la república, el nom del carrer, com és natural, es va canviar. L’alcalde era en Francesc Arnau, i a l’acta del ple del 29 d’abril del 1931 podem llegir: “Para dar el máximo realce y perpetuar el feliz advenimiento de la Republica Española, se acuerda por unanimidad que en lo sucesivo, la calle del Carmen con el glorioso nombre de la República”.

Al entrar les tropes dites nacionals a Malgrat, es tornen a canviar els noms dels carrers, tal com figura a l’acta del ple del 11 de febrer del 1939, sent alcalde en Melcior Graupera Cama: “Inmediatamente, a propuesta del señor Alcalde, se acuerda anular todas las denominaciones de calles acordadas para las de esta población después del 14 de Abril de 1.931 y restablecer en las mismas los nombres que tenían con anterioridad a aquella fecha”.

Qui era el general Joaquín León Milans del Bosch i Carrió? Va néixer a Barcelona l’any 1854. Va fer la guerra de les Filipines, on va conèixer al futur dictador Miguel Primo de Rivera. El 1918 va ser Capità General de Catalunya, on va aplicar, en contra de les ordres del govern, mètodes militars per reprimir els conflictes socials, que llavors eren molt durs, amb assassinats de patrons i de sindicalistes. Va restaurar el sometent, pagat pels patrons, que va posar a disposició del general Martínez Anido (el de la llei de fugues). L’any 1920 va ser destituït per ordre directa del rei Alfons XIII.

Quan el general Primo de Rivera va assolir el poder després del cop d’estat de setembre del 1923, el va nomenar Governador Civil de Barcelona, on va propiciar una intensa campanya anticatalanista, tancant el camp del Barça, prohibint entitats culturals i excursionistes, tancant diaris i revistes. Va enderrocar les quatre columnes de Montjuïc, símbol del catalanisme. Quan el dictador va caure, es va retirar a Madrid, on va morir afusellat pels republicans, sense cap judici previ, a la tàpia del cementiri de l’est de la capital, el 31 d’agost del 1936.

El seu nét Jaime Milans del Bosch va participar al cop d’estat del 23 de febrer del 1931.

Carrer del Carme

El carrer del Carme des de la zona de les escoles Fonlladosa i Delatreille.

El carrer del Carme ara fa cent anys

Una foto del carrer del Carme, probablement de finals de la década dels 1910 o principis de la dels 1920.

Fons Félix Cardona

Carrer del Carme

El carrer del Carme als anys cinquanta.

Carrer del Carme

El carrer del Carme abans de la seva pavimentació. La postal deu ser de l'època de la dictadura de Primo de Rivera (setembre 1923 - gener 1930), ja que va ser la primera vegada que el carrer del Carme va portar el nom de Milans del Bosch.

Les peixateries antigues

Les peixateries antigues, al carrer del Carme.

El mercat municipal

Projecte del nou mercat municipal de l'arquitecte modernista Camil Oliveras. Any 1890.

El pont sobre la riera

Pont de la riera al final del carrer del Carme.

Les peixeteries velles

L'antiga plaça del peix i de la carn. Aquest espai era compartit per les carnisseries, a l’esquerra, i les peixateries, a la dreta, i tenien un passeig d’arbres al mig.

Carrer del Carme

Carrer del Carme.

L'Ajuntament

Ajuntament. Es veu que el carrer del Carme encara no estava pavimentat i tenia els arbres.

Carrer del Carme

Una postal antiga del carrer del Carme, encara amb arbres.

Carrer del Carme

Carrer del Carme abans d'asfaltar-lo. Hi havia arbres que es van arrencar al pavimentar el carrer, ja que consideraven que estaven situats irregularment.

Carrer del Carme

Carrer del Carme, aleshores carrer de la República. A la dreta, la farmacia Viladevall.