El 5 d'octubre de 1903
neix a Malgrat el militant anarcosindicalista i anarquista
Josep Esgleas i Jaume, més conegut com Germinal Esgleas. Va passar la seva infància al Protectorat
Espanyol del Marroc, on en una razzia de
la població autòctona en resposta a les campanyes militars de l'exèrcit
espanyol, son pare i un germà seu van ser passats a ganivet. El 1919 es va
establir amb sa mare, Rosa Jaume Parareda, a Calella, Malgrat de Mar i Mataró,
treballant en la fusta i el tèxtil.
Afiliat a la Confederació
Nacional del Treball (CNT) des de molt jove, amb 17 anys serà secretari del
Sindicat d'Oficis Diversos de Calella i empresonat unes quantes vegades. Va
començar a sobresortir en 1923 quan comença a fer mítings, es nomenat secretari
de la CNT catalana i membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT arran
del Ple de Mataró de desembre; també va presidir l'assemblea provincial
cenetista de Granollers que va analitzar els intents bolxevics de controlar el
port barceloní.
En 1926 va ser empresonat
amb Joan Montseny (Federico Urales), fundador de La Revista Blanca i pare de la que serà sa futura
companya Frederica Montseny. Entre
1928 i 1929 va ser empresonat després d'un ple clandestí i després farà de
mestre en una escola racionalista del sindicat vidrier de Mataró. Delegat per
Blanes, Calella i Malgrat en el Congrés de 1931, va defensar la intransigència
política i ideològica de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Quan va començar la guerra
va formar part de la comissió, amb Mascarell i Roca, encarregada de comprar
armes; també va representar la CNT en el Departament d'Economia de la
Generalitat el juny de 1937, encara que no va prendre possessió. Al maig de
1938 va ser membre del Comitè Executiu creat per García Oliver i va ser delegat
per la CNT, juntament amb Marianet i Martínez Prieto, al Congrés de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Quan acabava la guerra va
participar al comitè català de la FAI i el 9 de febrer de 1939 va passar a
França. Va ser internat al camp de concentració d'Argelers i després confinat a
Combs-la-ville. L'octubre de 1941 va ser detingut i condemnat pel règim de
Vichy, el 24 de setembre de 1942,
a tres anys i empresonat a Tolosa, Mauzac i Nontron, on
va ser alliberat pel maquis el juny de 1944. El novembre de 1944 es va
instal·lar amb sa família a Paulhac.
Derrotats els nazis, la
figura d'Esgleas passa a primer pla en negar-se a cedir la representació de
l'anarcosindicalisme a la línia de Juanel, nomenat secretari, fundant-se en el
seu càrrec de vicesecretari del Consell General del Moviment Llibertari,
tossudesa que responia a la lluita interna de tendències que entre 1943 i 1945
sacsejà la CNT i que va acabar dividint-la.
Esgleas considerava que la
derrota de 1939 era deguda a l'abandó dels principis anarquistes i es va
convertir en un ferm representant de la línia ortodoxa i anticol·laboracionista
en uns moments d'evident tensió, línia que es va imposar en el Congrés de París
de 1945 i que va portar Esgleas a la secretaria general del Comitè Nacional.
Entre 1945 i 1946 va desenvolupar una important campanya de mítings (Tolosa,
París, Orleans...). Durant els anys posteriors va ocupar càrrecs del més alt
nivell dins del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i va ser delegat en diversos
congressos de l'AIT.
La seva tendència a
l'exili francès va donar nom a la fracció majoritària (esgleisme), direcció força discutida i valorada de manera
molt distinta: per a uns representava la regeneració de la CNT i de
l'anarquisme i per a altres l'oficialisme immobilista que es va fer ortodox per
seguir vivint dels càrrecs retribuïts --els crítics li havien posat diversos
malnoms: El Fraile, El Padre Prior, Fray Gerundio de Campazas... La interpretació
d'Esgleas va ser dominant a l'exili confederal durant més de trenta anys, a la
qual cosa va ajudar notablement el fet que sa esposa fos Frederica Montseny. Va
escriure nombrosos articles en la premsa anarquista (Cenit, El Combate Sindicalista, Espoir, Luz y Fuerza, Nueva Senda, La Revista Blanca, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Terra Lliure, Tierra y Libertad, Umbral, Vértice, etc.) i és autor de Decíamos ayer.
Verdades de todas horas i Sindicalismo: orientación y funcionamiento de los sindicatos y
federaciones obreras (1933).
Germinal Esgleas va morir
el 21 d'octubre de 1981 a
Tolosa (Llenguadoc, Occitània).
http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0510.html
