Josep Costa i Ribas

Va morir sobtadament a Malgrat el 12.08.1920 als 21 anys. Estava casat amb Mercè Mateu i tenia una filla anomenada Caterina. Era nacionalista català. Va publicar articles a La Falç del 04.1917 fins al 08.1918.

El mes de desembre del 1921 es va publicar el llibre "Articles", que recollia els seus articles publicats a La Falç, amb una colecció de gloses dels seus companys i amics.

ARTICLES (1.921) Josep Costa i Ribas Pàg. 91

“A muntanya... Pietat i Misericordia” (fragment)

I…mentres tant la font, cantava…cantava…com si l’aigua els digues…”aprofiteume!” i ho féren... doncs, tot de sobte una d’aquelles persones, amb un gest sublim de pietat, agafà un vas, i plena d’amor, va anar donant aigua de la font, a uns lliris que justament estaven plantats, al bell cim de la mateixa, quins contemplant sempre, l’aigua que de la font lliscava...!se morien de set!..

I tot “donant veure al que té set” llur persona pietosa, digué.- “Pobrets! Bé han de beure també les plantes”

¡Oh persona pietosa! ¡Si en el mon tot fos, com Vos, quantes miseries s’evitarien! Quánts n’hi ha que nedant en l’abundància no’s recorden del necessitant!

I aquella acció, va quedar profondament gravada dins mon cor, i del fons d’ell, vareig pidolar un perdó, en aquelles plantes, per mi també oblidades, i vaig desitjar, molts anys de vida, en aquell ser, per llur consol, als necessitats...!

I tot devallant la montanya, mon cor me digué: “N’hi ha molts de lliris, en el jardí de la Vida, que contemplán l’abundància es moren de set”

“Oh...salut...a les persones pietoses...!