dijous, 28 de maig del 2015

Bombardeig de Malgrat

El 21 de gener del 1939 l'aviació franquista va bombardejar Malgrat.
Alguns cronistes van justificar en un primer moment el bombardeig perquè buscava un objectiu militar com era destruir el magatzem d'armament guardat a les mines de Can Palomeres, ubicades a la muntanya i lluny del nucli urbà.
La realitat, però, era una altra de ben diferent i fruit d'una cruel casualitat. Les bombes caigudes tenien des del primer moment una missió concreta: enfonsar un comboi naval al port de Barcelona. Els cinc avions S-79 que van participar en l'episodi no van poder complir-la perquè el cel estava molt ennuvolat i no els permetia garantir l'èxit de l'expedició. L'opció que es va prendre comportava buscar un altre destí per a l'armament i, en aquest cas, amb la població com a única víctima. El avions van descarregar en els carrers més cèntrics 49 bombes de 100 quilos i 20 de 20 quilos. El pànic va ser absolut i el recompte final va deixar 16 persones mortes –el nombre més elevat de víctimes en un únic bombardeig al Maresme–, 12 edificis ensorrats i una vintena més de malmesos. Aquells que van perdre la casa, a més, no van poder obtenir cap auxili del nou govern franquista, perquè se'ls va dir que el bombardeig havia estat cosa dels republicans i que l'Estat no es faria càrrec de les destrosses fetes pels enemics.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/709546-bombes-covardes-al-maresme.html


Hospital

Vista de la part de darrere de l'hospital de pobres de Malgrat i de la seva capella.

Fons Antoni Poch






Vista parcial de Malgrat

Una vista parcial de Malgrat, mirant cap a Blanes, amb l'església a l'esquerra.




Vista de Malgrat des de la pujada del Castell

Una vista de Malgrat des de la pujada del Castell, als anys 40.

A l'esquerra, l'horta d'en Freixes amb les basses d'aigua.



Fàbrica de serrar fusta de Josep Busineri i Deu, any 1887

Obrers de la fàbrica de serrar fusta de Josep Busineri i Deu, a l'any 1887.

(Malgrat dels nostres avis)


diumenge, 24 de maig del 2015

Germinal Esgleas, anarquista

El 5 d'octubre de 1903 neix a Malgrat el militant anarcosindicalista i anarquista Josep Esgleas i Jaume, més conegut com Germinal Esgleas. Va passar la seva infància al Protectorat Espanyol del Marroc, on en una razzia de la població autòctona en resposta a les campanyes militars de l'exèrcit espanyol, son pare i un germà seu van ser passats a ganivet. El 1919 es va establir amb sa mare, Rosa Jaume Parareda, a Calella, Malgrat de Mar i Mataró, treballant en la fusta i el tèxtil.

Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT) des de molt jove, amb 17 anys serà secretari del Sindicat d'Oficis Diversos de Calella i empresonat unes quantes vegades. Va començar a sobresortir en 1923 quan comença a fer mítings, es nomenat secretari de la CNT catalana i membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT arran del Ple de Mataró de desembre; també va presidir l'assemblea provincial cenetista de Granollers que va analitzar els intents bolxevics de controlar el port barceloní.

En 1926 va ser empresonat amb Joan Montseny (Federico Urales), fundador de La Revista Blanca i pare de la que serà sa futura companya Frederica Montseny.  Entre 1928 i 1929 va ser empresonat després d'un ple clandestí i després farà de mestre en una escola racionalista del sindicat vidrier de Mataró. Delegat per Blanes, Calella i Malgrat en el Congrés de 1931, va defensar la intransigència política i ideològica de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Quan va començar la guerra va formar part de la comissió, amb Mascarell i Roca, encarregada de comprar armes; també va representar la CNT en el Departament d'Economia de la Generalitat el juny de 1937, encara que no va prendre possessió. Al maig de 1938 va ser membre del Comitè Executiu creat per García Oliver i va ser delegat per la CNT, juntament amb Marianet i Martínez Prieto, al Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).

Quan acabava la guerra va participar al comitè català de la FAI i el 9 de febrer de 1939 va passar a França. Va ser internat al camp de concentració d'Argelers i després confinat a Combs-la-ville. L'octubre de 1941 va ser detingut i condemnat pel règim de Vichy, el 24 de setembre de 1942, a tres anys i empresonat a Tolosa, Mauzac i Nontron, on va ser alliberat pel maquis el juny de 1944. El novembre de 1944 es va instal·lar amb sa família a Paulhac.

Derrotats els nazis, la figura d'Esgleas passa a primer pla en negar-se a cedir la representació de l'anarcosindicalisme a la línia de Juanel, nomenat secretari, fundant-se en el seu càrrec de vicesecretari del Consell General del Moviment Llibertari, tossudesa que responia a la lluita interna de tendències que entre 1943 i 1945 sacsejà la CNT i que va acabar dividint-la.

Esgleas considerava que la derrota de 1939 era deguda a l'abandó dels principis anarquistes i es va convertir en un ferm representant de la línia ortodoxa i anticol·laboracionista en uns moments d'evident tensió, línia que es va imposar en el Congrés de París de 1945 i que va portar Esgleas a la secretaria general del Comitè Nacional. Entre 1945 i 1946 va desenvolupar una important campanya de mítings (Tolosa, París, Orleans...). Durant els anys posteriors va ocupar càrrecs del més alt nivell dins del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i va ser delegat en diversos congressos de l'AIT.

La seva tendència a l'exili francès va donar nom a la fracció majoritària (esgleisme), direcció força discutida i valorada de manera molt distinta: per a uns representava la regeneració de la CNT i de l'anarquisme i per a altres l'oficialisme immobilista que es va fer ortodox per seguir vivint dels càrrecs retribuïts --els crítics li havien posat diversos malnoms: El Fraile, El Padre Prior, Fray Gerundio de Campazas... La interpretació d'Esgleas va ser dominant a l'exili confederal durant més de trenta anys, a la qual cosa va ajudar notablement el fet que sa esposa fos Frederica Montseny. Va escriure nombrosos articles en la premsa anarquista (Cenit, El Combate Sindicalista, Espoir, Luz y Fuerza, Nueva Senda, La Revista Blanca, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Terra Lliure, Tierra y Libertad, Umbral, Vértice, etc.) i és autor de Decíamos ayer. Verdades de todas horas i Sindicalismo: orientación y funcionamiento de los sindicatos y federaciones obreras (1933).

Germinal Esgleas va morir el 21 d'octubre de 1981 a Tolosa (Llenguadoc, Occitània).


http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0510.html


dimecres, 20 de maig del 2015

El pla de Pineda a l'any 1960

Unes vistes del pla de Pineda, amb els pins de la platja, els camps de conreu, el Motel i l’hotel Maripins, a l'any 1960.

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/ref/collection/fsace/id/16292/rec/10
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/fsace/id/18535/rec/8




Plànols de l'any 1920

Còpies manuscrites de dues de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.

Els treballs de camp dels plànols corresponents a Malgrat van ser executats pel topògraf Joan Llull el mes de març de l’any 1920. Arran d'aquests treballs topogràfics es van col·locar les plaques de nivell de l'església i de l'estació.

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/minutes/id/1233/rec/6



diumenge, 17 de maig del 2015

Fàbrica de l'Aigua, any 1908

Treballadors de la Fàbtica de l'Aigua cap al 1908.


Monument de Leda i el Cigne a la Placeta

La Placeta amb l'escultura Leda i el Cigne, col·locada pel primer consistori republicà, sustituïda quatre anys després pel bust del Dr. Robert i tornada a posar l'any 1936. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Malgrat l'any 1939 aquesta escultura va desaparèixer definitivament.








Vista general de Malgrat

Una vista general de Malgrat.


La Plaça de l'Església

Una foto antiga de la Plaça de l'Església.


El Motel

El Motel, situat a l'encreuament de la nacional II i el ramal que va al poble, en unes fotos de l'any 1960.




Josep Caralt i Català, Pepet Caralt

Apassionat per la terra, per la llèngua, per Malgrat i les seves gents i els seus costums, per les plantes remeieres i per la botànica en general, en Pepet Caralt va col·laborar a la Voz de Malgrat des del seu inici, l'any 1953, fins al 1968, data de la seva mort.

Elaborava un licor d'herbes que, degudament embotellat, anava a les paneres que l'empresa on treballava, la Fàbrica de l'Aigua, regalava als seus treballadors per Nadal.



Vista general del poble

Una vista general de Malgrat de l'any 1908.


El Dr. Joan Esquena i Torró

A finals del segle XIX el jove Joan Esquena i Torró  procedent de Sant Esteve d’en Bas, va venir a Malgrat, un cop llicenciat en medicina, per casar-se amb Maria Forroll Gibert, el pare de la qual també exercia com a metge cirurgià a la població, 

El Dr. Esquena es va instal.lar a la casa pairal dels Forroll al carrer Bellaire núm.16, i van tenir quatre fills, un dels quals en Joan, estudiant de farmàcia va morir als 28 anys  l’any 1909, i un altre, en Salvador Esquena i Forroll, va ser metge a Malgrat de Mar durant molts anys.





Passeig Marítim, anys 60

El Passeig Marítim al principi de la dècada dels 60.


Plaça de l'Església

Una imatge de la Plaça de l'Església a principis del segle XX.




Sardanes a la plaça, any 1913

Ballant sardanes a la Plaça de la Barretina, el 15 d'agost del 1913.


Passeig Marítim als anys 60

Un ramat de cabres pel Passeig Marítim, a finals dels anys 60.


dissabte, 16 de maig del 2015

Vagonetes aèries de les mines de ferro

Una vista de les vagonetes que anaven cap a la pilona des del vaixell on es carregava el mineral. Es veuen els pins, can Palomeres i la torre de Montagut.





Y

El tricu-tricu al carrer de Sant Esteve

El tricu-tricu que feia el transport públic de Malgrat a Santa Susanna, passant pel carrer de Sant Esteve.


Les escoles municipals

Les escoles municipals, després nacionals i finalment Montserrat, inaugurades l'any 1927.


Bàsquet internacional femení al Pavelló

El 16 de juny de l'any 1963, davant d'uns 2.000 espectadors, l'equip espanyol femení de bàsquet va jugar el seu primer partit internacional, que va ser contra Suïssa. L'equip espanyol estaba dirigit pel "Cholo" Méndez, que havia estat entrenador del Madrid i del Canoe. Va guanyar Suïssa per 40 a 31.

L'equip espanyol estaba format per Gómez de Frutos, Hurtado de Mendoza, Díez de Lastra, Luisa Puente, Pérez Puente, Pérez Villota, Mabel Martínez, Pepa Semante, Mari Luz Rosales i Angela Gómez. Aquesta última la podem veure sola a la segona foto.



Mines de ferro: càrrega d'un vaixell

Detall de la boca de càrrega de mineral des de la pilona a un vaixell.

Fons Juli Cardona Girons



dijous, 14 de maig del 2015

Pont del carrer de Sant Esteve

Al mes d'abril de l'any 1962 començaven les obres del pont sobre la riera del carrer de Sant Esteve. Es va inaugurar al mes de setembre del mateix any. Aquí una foto del pont quan estava en obres.


dimecres, 13 de maig del 2015

Malgrat a la dècada dels 40 del segle XIX

Com era Malgrat als anys 1840? Al "Diccionario Geográfico Estadístico Histórico de España y sus Posesiones de Ultramar", de Pascual Madoz, publicat entre als anys 1846 i 1850, al tom XI, pàgines 111 i 112 hi trobem una descripció del Malgrat d'aquell temps.



dilluns, 11 de maig del 2015

Un taller de la SEINOVA

Un taller de la SEINOVA.


Vista de Malgrat

Vista de Malgrat des de la pujada del Castell. En primer pla, el carrer de Girona.






Tallers Josep Robelló: una sínia de l'any 1929

Una sínia de l'any 1929 construida pel taller de J. Robelló. Aquest taller estava al començament de la pujada del Castell pel carrer de Girona. Durant la guerra civil havia fabricat armes.

També podem veure un anunci del taller de l'any 1918 a la revista Germanor.





El Molí de la Pedrera

Una vista del Molí de la Pedrera venint de Blanes.


diumenge, 10 de maig del 2015

Una era a l'entrada de Malgrat

Aquesta era estava situada a l'entrada del poble.


Plaça de l'Església

Dues vistes de la Plaça de l'Església. El rètol del carrer de Mar posa Carrer Canalejas, el que vol dir que és una foto d'abans de la guerra civil. I al estar el carrer asfaltat, són de després de l'any 1932.


Plaça de la Barretina, anys 60

La plaça del mercat de verdures, que estava situat a la Plaça de la Barretina, als anys 60.