Mossèn Fèlix Paradeda, en el seu llibre La vila de Malgrat i sos contorns
ens dona una clau per saber l’origen del nom del carrer del Carme: “Conegut també amb el nom del Tatxu, tal
volta per ésser la primera casa que portant aquest sobrenom s’hi establiria. Després
se li donà el del Carme, perquè en dita casa Tatxu, núm 69, i en l’adjunta del
senyor Arigós, en llurs parets exteriors tenien pintada la imatge de Nostra
Senyora del Carme i una barca en actitud de demanar socors.”
Al proclamar-se la república, el nom del carrer, com és natural, es va canviar. L’alcalde era en Francesc Arnau, i a l’acta del ple del 29 d’abril del 1931 podem llegir: “Para dar el máximo realce y perpetuar el feliz advenimiento de la Republica Española, se acuerda por unanimidad que en lo sucesivo, la calle del Carmen con el glorioso nombre de la República”.
Al entrar les tropes dites nacionals a Malgrat, es tornen a canviar els
noms dels carrers, tal com figura a l’acta del ple del 11 de febrer del 1939,
sent alcalde en Melcior Graupera Cama: “Inmediatamente, a propuesta del señor
Alcalde, se acuerda anular todas las denominaciones de calles acordadas para
las de esta población después del 14 de Abril de 1.931 y restablecer en las
mismas los nombres que tenían con anterioridad a aquella fecha”.
Qui era el general Joaquín León Milans del Bosch i Carrió? Va néixer a Barcelona l’any 1854. Va fer la guerra de les Filipines, on va conèixer al futur dictador Miguel Primo de Rivera. El 1918 va ser Capità General de Catalunya, on va aplicar, en contra de les ordres del govern, mètodes militars per reprimir els conflictes socials, que llavors eren molt durs, amb assassinats de patrons i de sindicalistes. Va restaurar el sometent, pagat pels patrons, que va posar a disposició del general Martínez Anido (el de la llei de fugues). L’any 1920 va ser destituït per ordre directa del rei Alfons XIII.
Quan el general Primo de Rivera va assolir el poder després del cop d’estat de setembre del 1923, el va nomenar Governador Civil de Barcelona, on va propiciar una intensa campanya anticatalanista, tancant el camp del Barça, prohibint entitats culturals i excursionistes, tancant diaris i revistes. Va enderrocar les quatre columnes de Montjuïc, símbol del catalanisme. Quan el dictador va caure, es va retirar a Madrid, on va morir afusellat pels republicans, sense cap judici previ, a la tàpia del cementiri de l’est de la capital, el 31 d’agost del 1936.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada