El carrer de les Alobes i el seu significat

El carrer Caporal Fradera es deia, fa temps, carrer de les Alobes. Mossèn Fèlix Paradeda, al seu llibre Malgrat i sos Contorns ens explica la raó d’aquest nom:

Carrer Alobas: per ésser un terreny despoblat i frequentat per aquests ocells.

Ara bé, quina classe d’ocells són les alobes?

Al Diccionari Català – Valencià – Balear trobem la definició de les aloves, també conegudes com aloses, que són el que en castellà en diuen alondras.

ALOVA f. 

|| 1. Ocell de la família de les alàudides: Alauda arvensis L. (Empordà, Garrotxa, Barc.); cast. alondra de los campos. Per la descripció i dibuix, V. alosa, art. 1. 

|| 2. Ocell de la família de les alàudides: Alauda arborea L. (Mall., Men.); cast. alondra de los bosques, totovía. Es semblant a l'alosa, però és més petita, té taques blanquinoses a les ales i la coa acabada en línia quasi recta. Habita per dins els boscs i matars, i es posa sovint damunt les branques dels arbres aïllats; té el cantar molt agradable. 

|| 3. met. Home informal o de poca moralitat (Men.); cast. truhán, tarambana.

    Fon.: əlɔ́βə (La Jonquera, Terrades, Camprodon, Olot, Blanes, Cadaqués, Girona, Barcelona); əlɔ́və (Mall., Ciutadella); əlɔ́vɛ (Maó); əlɔ́wə (Llofriu).

    Etim.: de alosa, per pèrdua de la -s- (d'on resultà aloa) i interpol·lació del so v o u per evitar l'hiatus.

2. ALOVA f. 

Composició versificada que és recitada en públic la nit abans de Carnestoltes en la festa de fadrins titulada «de la tea» (Benassal). Vetací una mostra d'alova: «Si a mon pare estos dies | se li arrufen les celles, | en ma casa ballaran | plats, cadires i escudelles».

    Fon.: alóβa (Benassal).

    Etim.: del cast. loa.